Actualització 7/11/2009: finalment dia 5 va morir, i ahir dia 6 el varem enterrar i li varem dir el funeral. La història completa és a Facebook perquè me resultava més fàcil anar actualitzant allà des del mòbil i perquè no la volia fer totalment pública, així ho tenc limitat als cent i pico de familiars i amics. Fi de l’actualització.
Mon pare tenia un cancer de pulmó però li detectaren prest. Petit i operable. El 23 d’octubre li varen llevar part d’un pulmó i tres costelles per intentar erradicar-li aquest mal.
Li va costar recuperar-se. Però ahir estava millor que mai, xerraven de donar-li l’alta, havia de començar a menjar, i va emprar el mòbil per primera vegada després de l’operació.
Avui demati se li ha aturat el cor 40 minuts. Ara respira. No saben ni si se despertara, ni com. És molt de temps sense oxigen al cervell.
Apart d’ell, només me queda una padrina de 90 i pico d’anys. Enyor tots els que me van deixant. Encara haviem de fer moltes coses, i quan els veia bé jo també era feliç. Però això de la felicitat… Cada vegada menys…
