Actualització 7/11/2009: finalment dia 5 va morir, i ahir dia 6 el varem enterrar i li varem dir el funeral. La història completa és a Facebook perquè me resultava més fàcil anar actualitzant allà des del mòbil i perquè no la volia fer totalment pública, així ho tenc limitat als cent i pico de familiars i amics. Fi de l’actualització.
Mon pare tenia un cancer de pulmó però li detectaren prest. Petit i operable. El 23 d’octubre li varen llevar part d’un pulmó i tres costelles per intentar erradicar-li aquest mal.
Li va costar recuperar-se. Però ahir estava millor que mai, xerraven de donar-li l’alta, havia de començar a menjar, i va emprar el mòbil per primera vegada després de l’operació.
Avui demati se li ha aturat el cor 40 minuts. Ara respira. No saben ni si se despertara, ni com. És molt de temps sense oxigen al cervell.
Apart d’ell, només me queda una padrina de 90 i pico d’anys. Enyor tots els que me van deixant. Encara haviem de fer moltes coses, i quan els veia bé jo també era feliç. Però això de la felicitat… Cada vegada menys…
November 4, 2009 at 10:28 am
Molts ànims i una abraçada forta, Guillem. I molta serenitat i pau per a esperar els bons temps, que arribaran segur. D’ells quedaran els bons records i tot el que ets, que és molt.
November 4, 2009 at 5:03 pm
Es una autèntica putada. Com bé has dit a n’es Facebook els metges diuen que té danys cerebrals. Esperem que aquests siguin mínims i que aviat pugem gaudir de les llargues converses que solíem fer amb tompare. No et desanimis home. Has de superar aquest moment tan difícil i tirar envant. Se que no soc molt bo donant ànims, però segur que entens el que vull dir.
November 4, 2009 at 6:22 pm
Ostres, no en sabia res… Molts d’ànims, esper que vagi tot bé i que desperti aviat.
November 4, 2009 at 9:09 pm
Tant si se’n surt com si no l’únic que has de recordar és que cap pare del món voldria el seu fill trist. Et queda molt per viure! No et deixis tomar!